D’origen natural, són una sal química del nitrogen que, en concentracions baixes, es troba de forma natural en l’aigua i el sòl. També l’home els fabrica artificialment per produir adob agrícola i diferents substàncies industrials.
L’origen dels nitrats en aigües subterrànies prové principalment de fertilitzants, sistemes sèptics i emmagatzamament de fems. Quan es fertilitza en excés, les plantes no aprofiten tot el nitrogen aportat, i l’excedent es filtra al subsòl, on és arrossegat fins als aqüífers en forma de nitrats. Així, un dels principals factors responsables de la contaminació de les aigües subterrànies per nitrats semblen ser les males pràctiques agrícoles. L’excés de reg també afavoreix aquest procés. Cal dir que els adobs químics són molt més perillosos que els adobs orgànics.
Principalment estan presents en els productes alimentaris com a verdures, fruites, embotits, pa i productes làctics. Per tant, cada dia, absorbim nitrats en la nostra alimentació, habitualment molts més que en l'aigua de beguda.
Els grups de població que presenten més risc són:
L'any 2004, l'Organització Mundial de la Salut va confirmar un valor màxim orientatiu de 50 mg / l de nitrats en l'aigua de consum.
Es poden cuinar els aliments a casa sense risc, és cert, que en els líquids de cocció augmenta la concentració de nitrats. Per tant, és recomanable que els facin amb aigua amb menys concentració, cosa que es pot aconseguir barrejant aigua de l'aixeta amb aigua embotellada.
Tots podem netejar els aliments amb aigua de la xarxa, perquè la quantitat de nitrats que pot quedar retinguda en els aliments és mínima.
L'aigua que tingui elevat contingut de nitrats es pot utilitzar per dutxar-se, netejar la roba o els utensilis de cuina, sense cap risc per a la salut.
Hi ha sistemes de tractament específics d’eliminació de nitrats com són els equips d’osmosi domèstica i els filtres desnitrificadors. Tots dos sistemes consumeixen energia i generen aigua de rebuig.
El proveïment d'aigua de consum és competència municipal. L'Ajuntament de Sant Lluís presta el servei a través de l'empresa gestora Aigües Sant Lluís. En qualsevol cas, els ajuntaments han de garantir el proveïment d'aigua apta per al consum. “La Conselleria de Sanitat i Consum” supervisa aquestes garanties.
Les entitats gestores de proveïment estan obligades a realitzar autocontrols de la qualitat de l’aigua que distribueixen. Els resultats són enviats al Ministeri de Sanitat i Consum, els quals s’introdueixen en el SINAC (Sistema d’Informació Nacional d’Aigües de Consum), on els ciutadans hi poden consultar la data i el lloc on s’ha pres la mostra i si el resultat ha donat l’aigua com a apta o no per al consum humà (http:// sinac.msc.es/).
Tant l'Ajuntament com Aigües Sant Lluís tenen penjades, a les seves pàgines web, els resultats de les analítiques i les aniran actualitzant.
Podreu trobar més informació en les següents adreces d'internet:
Conselleria de Salut i Consum http://portalsalut.caib.es/
SISTEMA D’INFORMACIÓ NACIONAL D’AIGÜES DE CONSUM (ACCÉS CIUTADÀ) https://sinac.sanidad.gob.es/SinacV2/index.html